Dels 0 als 3 mesos.

Fins als 3 mesos, els nadons dormen en cicles curts de 45 a 60 minuts, formats per dues fases principals: son lleuger i son REM. Durant el son, és habitual que facin sorollets i petits moviments, gairebé com espasmes, que formen part del seu procés normal.

En aquests primers mesos, el nadó necessita alimentar-se molt sovint. Per això, el seu son és majoritàriament lleuger, tant de dia com de nit, cosa que li permet despertar-se fàcilment. Aquest ritme de son i despertars ajuda a evitar la hipoglucèmia i garanteix que rebi prou aliment.

A més, els despertars freqüents alerten el cuidador, cosa que assegura la seva cura i supervivència. L’estimulació del pit, especialment durant la nit, també és clau per mantenir una bona producció de llet.

El son del nadó va madurant i esdevé més complex.
A partir dels 4 mesos, el nadó continua dormint en cicles de 45 a 60 minuts, però en lloc de tenir només dues fases de son, en passa a tenir cinc, com els adults.

La diferència és que els adults sabem gestionar millor els microdespertars que es produeixen entre fases, mentre que el nadó encara necessita ajuda per tornar a adormir-se.

Microdespertar: és un estat de semiinconsciència en què el cervell "pregunta" al cos si cal satisfer alguna necessitat com menjar, fer pipí, fred, calor, etc. Si la resposta és afirmativa, ens despertem del tot per satisfer-la. Si no, ens tornem a adormir i l’endemà no en recordem res.

Els nadons, però, encara no tenen la capacitat d’adormir-se sols després d’un microdespertar, i per això ens reclamen per tornar a dormir.

Dels 4 als 8 mesos.

A partir dels 8 mesos.

A mesura que el nadó creix, apareixen nous reptes i aprenentatges: començar a gatejar, fer les primeres passes, dir les primeres paraules o iniciar l’escola bressol. Totes aquestes fites tenen un impacte en el seu descans, i és habitual que durant la nit practiquin moviments, parlin o s’incrementin els despertars.

En aquest moment, molts pares ja acumulen nits sense descansar bé, i és comprensible que acabin oferint al nadó allò que sap que l’ajuda a tornar-se a adormir ràpidament: el pit, el biberó, els braços...

És així com sovint apareixen les associacions de son:

accions o estímuls que el nadó relaciona amb el fet d’adormir-se, com la succió (pit o biberó), el contacte físic, el moviment o fins i tot el cotxet. Aquestes associacions poden dificultar que el nadó aprengui a adormir-se de manera autònoma.

El son autònom: un pas cap a la independència!

Cap als 3 o 4 anys, molts infants ja han reduït considerablement els despertars nocturns i, en molts casos, dormen tota la nit seguida. Això passa perquè han adquirit una habilitat clau: adormir-se sols. A aquest petit gran avenç l’anomenem son autònom.

Què és el son autònom?

És la capacitat que desenvolupa l’infant per adormir-se sense necessitat de cap suport extern, com poden ser els braços, el pit o la presència constant d’un adult. Aquesta habilitat els permet gestionar els microdespertars nocturns sense reclamar ajuda per tornar-se a adormir.

Si la família, un cop informada, decideix acompanyar l’infant en aquest aprenentatge abans que es doni de manera natural, la figura de l’assessora de son infantil pot ser de gran ajuda. Oferim orientació, suport i eines perquè aquest procés sigui respectuós i adaptat al ritme de cada infant i família.